El meu príncep torna de la batalla ferit de mort.

La meua ànima es queda amb ell, però el meu cos part veloç cap al Laberint de la Desolació. Diuen que a qui ho supera se li concedix un desig.

Primer creue un mar de llàgrimes negres i aconseguisc la vora de sal amarga.

El seu cor s'està apagant. Corre!

M'arrossegue pel pantà de dolor i enfile per arrels submergides en podridura. Al fi emergisc en el vall de l'Esperanza.

Vola!

I vole contracorrent. Travesse una cascada de sentiments profunds i la llum cega els meus ulls erosionats.

Ho aconseguí.

Viurà.

*Nunca podré agradecerle bastante a mi amiga Maria Ferri su cariño con las traducciones de mis textos.